HomeCulturaEls Jocs Florals de l’Ebre premien a Montse Barceló, amb mencions per...

Els Jocs Florals de l’Ebre premien a Montse Barceló, amb mencions per a Mercè Baena i Carme Cruelles

El cap de setmana a Benifallet ha transcorregut ple de versos i cançons. El festival ha culminat amb el lliurament de les flors a les obres guanyadores de la primera edició dels Jocs Florals de l’Ebre. Maria Elena Maureso, presidenta del CIJTE, va llegir l’acta del jurat, que proclamava guanyadora a Montse Barceló pel seu poema ‘Tardor’, del qual es destaca l’espontaneitat, senzillesa i una musicalitat que conjuga maduresa vital i poesia orgànica. Altres dues obres van rebre mencions especials: ‘Jardí d’estiu’ de Mercè Baena, i ‘La mística dels màrgens’, de Carme Cruelles.

L’organització va agrair la generositat de tots els autors participants a la convocatòria, prop de 50 poemes, anunciant la propera edició d’un recull amb tots els versos presentats en aquesta primera edició.

Premi a un poema musicat sobre versos d’Anna Dodas

En l’apartat de poema musicat, la flor va ser per a Míriam Franch, per “Vam ser de plata”, un poema d’Anna Dodas. El jurat va destacar l’elecció d’una obra literària amb un gran valor poètic i la qualitat de la composició presentada per Franch, que contribueix a mantenir viva la memòria dels versos d’aquesta autora, que va morir jove i de manera tràgica durant unes vacances, deixant una obra que avui continua inspirant generacions a través del seu llibre El Volcà. El premi inclou la gravació i edició de ‘Vam ser de plata’.

Els guardons es van lliurar en el marc d’un Cabaret Poètic conduït amb la gràcia de la vedet Calíope (Georgina Llauradó) i L’Un-i-versador (Jordi Martí). L’acte va incloure un vermut literari i el concert de Voraigua, amb Muntsa Moral a la veu i Paul Perera al piano, que van posar un punt final d’alta qualitat amb poemes musicats de Raspall, Rodoreda i Apel·les Mestres.

Poesia a tots els carrers i cantonades

Però els premis van ser només una part d’un cap de setmana ric en formes i intensitats. Des de divendres al vespre, Benifallet va començar a vibrar amb poesia a cada cantonada. El poeme de l’alcaldessa, rebuda institucional al carrer del Forn va donar pas a l’obertura de dues exposicions: “Anem de festa, anem al passat”, de Gemma Vidiella, i “Vergés, tretze imatges imperfectes”, obra col·lectiva del Taller de Fotografia de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

A la nit, el recital “De part dels bons” va posar música a l’esperit d’Ovidi Montllor, amb la veu d’Arturo Gaya i el talent instrumental de Sergi Trenzano i Kike Pellicer. El concert, íntim i contundent, va obrir la porta a la nit de música en viu al Diego’s Pub, amb tapes poètiques i ganes de compartir.

Durant tot el dia de dissabte, el Passeig de les Moreres es va convertir en un escenari obert i popular, on van presentar els seus treballs Quim Melchor, Jesús Tibau, Carles Jardí, Teresa Tort, Carme Cruelles, Albert Gavaldà, Francesc Cabiró, Mireia Ibañez, Fuensanta López, Cinta Farnós, Paul Martin, Albert Aragonés, Andreu Subirats o Leslie Pericot, entre altres autors. Uns i altres van passar per l’escenari de manera fluïda, amb intervencions acompanyades per un públic assistent que sovint continuaven amb converses a la parada de la Llibreria Viladrich, instal·lada a la mateixa vora del riu.

Tomàs Bosque canta a Desideri Lombarte

Entre les actuacions musicals, l’històric cantautor Tomàs Bosque, la primera veu aragonesa en cantar en català als anys 70, va presentar el seu disc sobre Desideri Lombarte, i la companyia Ran de les Coses va oferir un esplèndid i participatiu “Nusflorejant”, sobre versos d’Enric Casasses.

El Mercat d’artesans, les ballades de sardanes amb Lo Carmull, les tapes poètiques i llargues hores de conversa van acabar de fer d’aquesta edició un autèntic festival de poble, però amb vocació de país.

La poesia, a Benifallet, no només es va recitar. Es va menjar, es va ballar, es va mirar i es va escoltar. La primera edició dels Jocs Florals de l’Ebre deixa un llegat clar: el vers pot ser festa, comunitat i compromís. I el riu poètic, lluny de ser metàfora, s’ha tornat literal. Benifallet ha demostrat que la poesia pot arrelar fora dels centres i florir amb més força que mai.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies